diumenge, 5 d’octubre del 2014

El jardín olvidado, Kate Morton


Títol: El jardín olvidado
Autora: Kate Morton
Pàgines: 537 pàgines
Idioma: castellà

Fantàstica! Una novel·la per disfrutar. Descriu les relacions de "casta" d'una família noble i la resta d'habitants de la Londres de principis del segle XX. També queden ben descrites les dinàmiques d'encobriment de "les parts fosques" de les famílies amb l'únic objectiu de preservar la seva imatge social.

La sinopsi del llibre, sense pretendre fer un spoiler, és la següent:  A la edad de 21 años, Nell descubre que cuando era niña, se encontraba sola en un barco rumbo a Australia, y que el padre que había amado durante todos estos años, no es más que el jefe de puerto que la encontró cuando llegó a Australia desde Londres.
A pesar de que la amaba como su propia hija, Nell en su desesperación, se embarca en una búsqueda de auto-descubrimiento, que le lleva a la mansión Blackhurst, frente a la costa de Cornualles. Es aquí donde Nell comienza a reconstruir su historia, a conocer la verdad sobre sus orígenes, y a desenterrar los secretos de la familia Mountrachet.
Al descubrir a medias su pasado, decide volver a Australia para arreglar sus asuntos con la finalidad de mudarse definitivamente a Tregenna, el pueblo donde se crió en su pasado.
Sin embargo, es la nieta de Nell, Casandra, quién sufre sus propios problemas de abandono, que acaba de viaje de Nell y descubre el secreto más oscuro de la familia. Después de heredar el inesperado "Cliff Cottage", en los terrenos de Blackhurst Manor y su jardín olvidado, Cassandra poco a poco encuentra las piezas que faltan de la historia de Nell que conducen a su descubrimiento propio.
La inspiració del llibre parteix d'una part de la biografia familiar de l'autora, Kate Morton. Ella també tenia una àvia que als 21 anys es va assabentar que no era filla biològica dels seus pares i va guardar el secret fins que el va explicar a les seves tres filles quan aquestes ja eren adultes.

Una de les relacions personals que he fet llegint el llibre és sobre el lloc on està ambientat. Què tindrà Cornualles de màgic 
Costa de Cornualles, Regne Unit
ja que ja són dos els llibres, i tots dos realment esplèndids, on aquests paratges són inspiradors de novel·les. L'altre llibre molt recomanable on la trama esdevé en el mateix context geogràfic és Los buscadores de conchas de Rosamunde Pilcher.

Llibre disponible

dimarts, 23 de setembre del 2014

Maradentro, Alberto Vázquez-Figueroa


Títol: Maradentro
Autor: Alberto Vázquez-Figueroa
Pàgines: 253
Idioma: castellà

Finalment, l'última entrega de la saga de la família Perdomo. Océano, Yaiza i Maradentro han estat els companys literaris d'aquest estiu 2014. Dels tres, aquest últim potser és el que genera una temàtica més fantasiosa i menys real, i al meu entendre més aburrida que els dos primers. Una de les crítiques dels seguidors de la saga és el fet de no finalitzar la triologia amb la tornada dels protagonistes a les seva Lanzarote natal. Hauria estat bé!

Un cant a la família. Crec que en el fons de la història, Alberto Vázquez-Figueroa, ressalta els valors familiars caracteritzats pel respecte entre els seus membres, l'estimació incondicional mútua, la unió... Potser, en algun moment, viscuts amb un punt de dogmatisme que dificulta l'emancipació d'algun dels seus membres.

Sobre el cognom Perdomo, el seu significat és de "home prudent", i s'atribueix a Juan de Arriete que el 1402 va ser un dels membres destacats de la reconquesta de les Illes Canàries. La seva funció de jutge administrador de l'illa amb una certa habilitat li va donar el sobrenom d'origen francès "prud hom", essent conegut per Juan Perdomo. És possible que Vázquez-Figueroa esculli aquest cognom per ressaltar el perfil honest que caracteritza a tota la família Perdomo.

Per més informació sobre la saga i l'autor consultara a l'entrada Océano.



Llibre disponible

dissabte, 16 d’agost del 2014

Yáiza, Alberto Vázquez-Figueroa



Títol: Yáiza
Autor: Alberto Vázquez-Figueroa
Pàgines: 311
Idioma: castellà

Segon llibre de la saga de la família Perdomo, igual d'apassionant que el primer, Océano. En aquesta segona entrega la família ha disminuït en un membre i gran part de la novel·la transcorre per Veneçuela on són acollits en un "hato", és a dir, en una finca de gran extensió de terreny on hi pasturen vaques, cavalls, toros...

La germana petita dels Perdomo, Yáiza, continua aixecant passions allà on va, i la resta de la família s'ha d'organitzar en funció de les oportunitats i complicacions que genera la presència de la germana.

Per més informació sobre la saga i l'autor, consultar l'entrada Océano




Llibre disponible

Océano, Alberto Vázquez-Figueroa


Títol: Océano
Autor: Alberto Vázquez-Figueroa
Pàgines: 352
Idioma: castellà

És la primera vegada que llegeixo Vázquez-Figueroa i reconec que m'ha sorprès i enganxat. I tinc feina per estona. Océano és el primer llibre d'una triologia on el segueixen Yáiza i Maradentro.

La trilogia és la biografia de la família Perdomo. Una família de Lanzarote obligada a emigrar a sud-amèrica per un assessinat comès per un dels fills en defensa d'una agressió a la seva germana. Ambientada en l'Espanya de la postguerra, on els afins al règim franquista podien fer i desfer com volien amb la mirada cega de la guàrdia civil.

Alberto Vázquez-Figueroa Rial va nèixer a Santa Cruz de Tenerife tres mesos més tard de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. És un novel·lista amb més de vuitanta novel·les escrites.

Amb un any acabat de complir, la seva família va haver d'exiliar-se a l'Àfrica Espanyola per motius polítics, ja que el seu pare fou republicà socialista i empresonat.

Una de les característiques que fan d'aquesta persona un novel·lista atípic és la seva condició d'inventor. Va inventar un sistema per potabilitzar l'aigua de mar per pressió i alhora generar energia elèctrica.




Llibre disponible

El cervell de Kennedy, Henning Mankell


Títol: El cervell de Kennedy
Autor: Henning Mankell
Pàgines: 344
Idioma: català

És la primera vegada que llegeixo un Mankell i des de fa molt de temps una novel·la pseudopolicíaca. L'experiència ha estat agradable, lectura ràpida i una trama prou inquietant com per mantenir-me enganxat al seient del tren. 

Diuen els seguidors de l'escriptor que aquesta no és ni molt menys la seva millor novel·la. Quin encert que he tingut! començar un escriptor llegint la seva novel·la menys esplèndida i que m'hagi agradat, em depara a una experiència que pot ser l'òs...

Com faig amb cada primer llibre que llegeixo d'un escriptor m'agrada endinsar-me en la història personal del mateix. Henning Mankell és suec, nascut a Estocolm. Als 16 anys abandona els estudis i forma part de la tripulació d'un vaixell mercant. No és fins els 19 anys, quan deixa l'aventura marítima, que comença a fer les primeres incursions en el món del teatre, primer com a actor i després com a autor. El 1991 escriu la seva primera obra literària Assassins sense rostre (Tusquets editors).

El 2006 rep el premi Pepe Carvalho concedit per l'Ajuntament de Barcelona.

Des de 2013 que no es publica cap treball de Henning Mankell que el 2014 va comunicar que patia un càncer.

Com ja va fer John le Carré en El jardidiner fidel, eEl cervell de Kennedy Mankell s'endinsa en la denúncia de la industria farmacéutica, de com aquesta experimenta amb els medicaments per trobar una patent. Com la industria es beneficia dels pobres de les societats pobres per provar medicaments per després ser venuts al primer món amb garanties de curació. En aquest cas la SIDA esdevé el punt de mira de la denúncia.



Llibre disponible

Atlas de geografía humana, Almudena Grandes


Títol: Atlas de geografía humana
Autora: Almudena Grandes
Pàgines: 467
Idioma: castellà


Història de quatre dones que expliquen en primera persona la seva pròpia història en una època de confusions i crisi vitals. Les quatre treballen en la mateixa editorial en la confecció d'un projecte d'un atlas de geogarfia.

Ambientada en la Madrid dels anys 80, en plena transició democràtica, on els vestigis del franquisme estaven molt presents no únicament en les estructures empresarials sinó també en la mentalitat de les persones.

El matrimoni, l'educació dels fills, el divorci, els afers extramatrimonials, els dubtes existencials, el sentit de la vida... tot un seguit de temes que malgrat són explicats des de la mirada feminina, no deixen de ser aspectes que apareixen en el pensament dels homes i dones que volten els quaranta anys.

Almudena Grandes dedica quatre anys a escriure aquesta novel·la, que surt publicada el 1998. Tenint en compte que l'escriptora neix el 1960, la novel·la és escrita quan aquesta tenia entre 35 i 38 anys, interval d'edat en el qual es troben totes les quatre protagonistes. 

En una entrevista publicada a la web de l'ajuntament de Rivas Vaciamadrid (curiós nom d'un poble a 21 km de Madrid), l'escriptora reconeix que les històries de les quatre protagonistes són les seves històries i les històries de la seva generació de dones, quan van començar a "liberarse del concepto de mujer del régimen y empezaron a sentirse libres, pero solo sentirse". En la mateixa entrevista diu "España aún está viviendo en la transición. Y ése es el origen de todos los desajustes que padece la sociedad española. Creo honestamente que de todas las crisis que hay ahora en españa, la económica es la más fácil de resolver. En este país hay una crisis moral, política e institucional muy profunda".

Lluny de l'estereotip de catalogar-la com a literatura femenina atlas de geografía humana és una novel·la que recomano que la llegim els homes.

El 2007 és va estrenar la versió cinematogràfica amb la peculiaritat d'ambientar-se a Barcelona en comptes de Madrid. La pel·lícula té els inconvenients propis de la majoria de pel·lícules que són adaptacions de novel·les, prescindir de diàlegs que en la novel·la hi donen la profunditat que l'autora ha volgut i que alhora formen part de la manera de pensar de la mateixa.

Trailer



Llibre disponible

dimarts, 28 de gener del 2014

Los desorientados, Amin Maalouf



Títol: Los desorientados
Autor: Amin Maalouf
Pàgines: 524
Idioma: Castellà

Arrel de la crònica que vaig fer de "El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge", vaig topar-me amb la ressenya d'aquest llibre. Vaig trobar l'argument suggeridor i el vaig regalar a la Montse per Nadal.

La ressenya deia que es tractava d'un llibre sobre la història d'uns antics amics que després de vint-i-cinc anys es retroben. 

Mogut per un automatisme habitual en mi, vaig fer, de seguida, el compte enrera: què feia jo fa vint-i-cinc anys? en tenia dinou i me'n vaig anar al Brasil. Igual que alguns dels protagonistes de la història, vaig marxar del meu país per anar a buscar "les respostes de l'adolescència" en un país desconegut i amb una realitat desconeguda. La diferència, i no pas insignificativa, que al cap de nou mesos vaig tornar mogut per l'enyorança dels meus.

A voltes m'endinso en la imaginació i penso, des de la maduresa actual, que faria si ara tingués dinou anys!. És pensament purament especulatiu i fora de tota lògica, sóc el què sóc com a fruit de cada minut de la meva història, però no per això puc deixar de fer volar coloms.

Quan fem aquest exercici de preguntar-nos el que ens agradaria haver estat, només ho podem fer des d'una premissa per a mi essencial, l'acceptació incondicional de la meva persona, ja que el perill de caure en rebutjar aquells aspectes que no m'agraden de mi mateix fàcilment em podria portar a la tristesa i a l'autocondemnació. 

Hauria gaudit més dels estudis. Sí, m'hauria agradat donar una dimensió més internacional a la meva formació acadèmica i deixar-me amarar per altres punts de vista. Potser fins i tot m'hauria agradat viure en un altre país, i tenir aquella sensació de sovint tornar a la meva Catalunya i Vic. Sóc dels que m'ha agradat més sempre tornar que quedar-me.... Però potser res del que gaudeixo ara tampoc hauria passat, i hauria estat una llàstima no conèixer a la Montse, no gaudir de la Clara, la Paula i l'Arnau,... i tantes altres coses més que m'envolten.

En fi, com escriu en Miquel Martí i Po: I som on som; més val saber-ho i dir-ho. I assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.




Llibre disponible