Dels pocs llibres que m'han fet anar a dormir molt tard (també és veritat que eren altres temps, devia tenir uns 20 anys!).
Nikos Kazantzaki (Candia 1883 - 1957) és un dels escriptors grecs més importants del segle XX. Poeta, dramaturg, novel·lista i filòsof. És conegut per ser l'escriptor del llibre, Vida i aventures d'Alexis Zorbàs, que es va inspirar el guió de la pel·lícula Zorba, el grec.
Abans de ser escriptor, Kazantzaki, va treballar en el Ministeri d'Afers Socials de Grècia. A les acaballes de la primera guerra mundial i essent director general del Ministeri va ser el precursor de l'atenció de 150.000 grecs que havien estat expulsats de l'Àsia Menor. Alguns biògrafs comenten que aquest fet va influenciar en el relat del Crist de nou crucificat.
El Crist de nou crucificat va ser publicada a Grècia el 1948 i fou traduïda al català per Joan Sales amb la curiositat que no la va traduir de l'original grec, sinó de versions anglesa, francesa, italiana i castellana. No és una obra religiosa, malgrat el títol i la similitud d'alguns personatges en personatges bíblics. L'arribada d'uns estrangers a un petit poble posarà en evidència, una vegada més, la cita de Hobbes "L'home és un llop per l'home".
En els darrers mesos, les imatges que hem rebut de Grècia m'han fet pensar sovint en la trama del llibre. La història, en diferents versions, es va repetint. Però els humans ens costa aprendre de la nostra història i sovint la deixem fluir sense modificar allò que, la saviesa i l'experiència, ens ensenya. "Si vols ser modern, llegeix els clàssics" vaig llegir una vegada en algun lloc. Si volem aprendre, observem els clàssics.
En aquesta setmana santa m'ha semblat que és una lectura que ens invita a reflexionar sobre aquest misteri que és l'ésser humà i les seves circumstàncies (frase manipulada de l'original de José Ortega y Gasset "Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo"), i la fragilitat de la seva història.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada