El árbol de la ciencia, Pío Baroja

Castellà, 270 pàgines.

A mitjans del mes de juny vaig escoltar que als estudiants de la selectivitat els havien fet escollir, per fer el comentari de text, entre dos llibres un dels quals era El árbol de la ciencia. Crec recordar que no va ser el comentari escollit per la majoria d’alumnes. Vaig buscar informació i vaig decidir comprar al llibre quan el vaig trobar a la “botiga dels tresors” a la Llibreria Martina de Vic.

No m’ha decepcionat gens. No és un tipus de llibre que llegeixo habitualment, a excepció d’alguns clàssics com Carta al Padre de Kafka o l’Estrany d’Albert Camus..., però m’ha agradat molt el seu traç literari i l’argument biogràfic...

El árbol de la ciencia és una novel·la autobiogràfica on s’hi troben molts aspectes de la vida real de l’autor. El protagonista, Andrés Hurtado, viu en un context socio-polític-familiar similar al de l’autor. Així trobem que en la novel·la Andrés és un jove metge (Pío Baroja va exercir de metge abans de ser escriptor) que té un germà petit, Luisito, que mort de tuberculosi (en la vida real també un germà de Pío Baroja, Darío, mort de jove) i també una germana que, Margarita, que és molt més petita que la resta de germans (també en la vida real Baroja té una germana, Carmen, que neix quan la família ja no esperava cap més fill).

Un detall de l’obra que no coincideix amb la realitat és el casament d’Andrés Hurtado amb la Lulú amb qui manté una relació que l’escriptor defineix com molt equilibrada, respectuosa i tranquil·la, però que es veu estroncada pel naixement del fill d’ambdós que neix mort, com a conseqüencia mort la mare i Andrés es suïcida el dia de l’enterrament. Pío Baroja no es va casar mai, en certes ocasions se l’havia titllat de misogínia i misògam, però en realitat ell va tenir una relació amb les dones de caire intel·lectual i això es veu representat en la novel·la en la relació que manté amb la Lulú. La meva interpretació és que la part final del llibre, quan parla de la relació amb Lulú i el posterior casament, és la projecció del desig subconscient de Pío Baroja en relació a la paternitat.

Investigant sobre la vida de Pío Baroja m’han sorprès, o m’han fet gràcia, alguns aspectes de la seva personalitat. Primer el seu caràcter clarament antinacionalista basc, era molt crític amb les pretencions independentistes basques i un defensor de la unitat d’Espanya (ara seria un antiautonomista); Segon, un home extremament escèptic i pessimista, de la mateixa manera que és conegut el surrealisme kafkià, també en el món literari és conegut l’escepticisme barojià; Tercer, la seva accentuada ideologia atea, fins al punt que va demanar ser enterrat en el cementiri civil de Madrid amb el conseqüent escàndol de l’Espanya oficial (1956, Espanya franquista) que malgrat les pressions no va poder aconseguir que el nebot de Pío Baroja, l’antropòleg Julio Caro Baroja, canviés la voluntat del seu oncle. No obstant, el ministre d’Educació franquista del moment va acudir a l’enterrament.

 I per acabar aquesta entrada una anècdota del caràcter basc de Pío Baroja, en certa ocasió, i quan regentava un forn de pa a Madrid, l’escriptor Rubén Darío va dir que “Es un escritor de mucha miga, Baroja”. Pío Baroja li va respondre “También Darío es escritor de mucha pluma: se nota que es indio”.

Que gaudiu de la lectura!

Llibre disponible