Castellà, 111 pàgines.
Un dels llibres més coneguts de Franz Kafka i que molta gent l'hem llegit en la nostra època estudiantil. Després de quasi vint-i-cinc anys l'he volgut rellegir.
Recordo que les primeres impressions van ser de "xurrada", lectura estranya, fastigosa i sense cap sentit. Segurament que no vaig tenir el professor adequat que sabés transmetre el sentit de la lectura (potser tampoc ell la sabia).
En aquesta segona rellegida la lectura es presenta una mica més lleugera, amb més capacitat de crítica i de interpretació. Els coneixements adquirits durant aquests anys permeten llegir la metàfora, contextualitzar la lectura i intentar comprendre quin era l'objectiu de l'autor. Així que compartiré algunes reflexions:
- En l'obra el protagonista, Gregori Samsa, és el representant comercial d'una fàbrica que contínuament està viatjant. Un bon dia, justament un dia que marxava de viatja, es desperta amb el seu cos transformat en un insecte. Les reflexions que realitza sobre el deure d'anar a treballar, de la falta greu d'aquesta irresponsabilitat... fan pensar amb la relació que Kafka tenia amb el seu pare, que alhora era un comerciant de merceria que va arribar a tenir uns magatzems de renom. Els discursos que kafka devia escoltar en el si de la família sobre el deure del treball i la santificació d'aquest poden haver influenciat en aquest relat, en el sentit de transformar-se en un insecte que ja no pot complir amb aquest precepte,
- La idea anterior la relaciono amb el paper que l'apoderat de la fàbrica fa en el relat. Es presenta com una persona freda, que només s'interessa per l'incompliment del deure laboral de Gregori i mostra una manca d'empatia i afecta vers el problema. El paper de l'apoderat és un analogisme del rol patern?
- Les idees kafkianes de Kafka són reconegudes pel seu surrealisme. Quina era la idea de Kafaka a l'hora de transformar el protagonista en un insecte i no en un altra objecte? L'insecte esdevé el símbol de l'animal rebutjat, que la seva sola presència genera por, fàstic i repulsió. Així és com es veia Kafka davant del món? en l'obra de Kafka sovint trobem la soledat, la frustració, l'angoixa, el sentiment de culpabilitat... Alhora fent una lectura de Carta al padre, podem entendre com Kafka percebia el seu entorn a través de la relació amb el pare.
- Una de les interpretacions curioses que he trobat és la relació que es fa del cognom del protagonista amb el cognom de l'autor. Samsa versus Kafka únicament canvien les consonants la K per la S i la F per la M. Aquesta dada ha permès relacionar l'obra com una autobiografia exagerada sobre les sensacions anímiques i l'acceptació del físic.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada