Ambientada en la segona guerra mundial, EL puente invisible, és una novel·la que m'ha apassionat des de la primera pàgina.
Romàntica, bèl·lica, d'arquitectura, humanista...són els diferents registres que li podria donar, però per damunt de tot em quedo amb l'humanisme que la novel·la transmet al llarg de tota la història.
L'Hongria de mitjans del segle XX fou un país que va optar per aliar-se amb l'alemanya de Hitler que li permeté recuperar territoris que havia perdut en la primera guerra mundial a favor Txecoslovaquia, Rumania i Iuguslavia (mes del 70% del territori). Amb l'aliança amb l'alemanya nazi va poder recuperar temporalment aquests territoris. Malgrat aquesta aliança, el govern hongarès amb la pressió de la seva població no va satisfer del tot a Hitler i aquest va provocar el 1944 l'abdicacio del president i nomenar a Ferenc Szalasi. El preu humà fou de més de 40.000 civils morts en el setge a Budapest, més els 50.000 defensors i els 70.000 soldats de l'exèrcit soviètic.
La novel·la tracta del desencís de moltes il·lusions i projectes que la guerra va provocar. Els protagonistes de la novel·la són els avis de l'escriptora Julie Orringe i està basada en fets reals.
Julie Orringe va nèixer a Miami el 1973, El puente invisible és la seva primera novel·la. Andras Levi és un jove hongarès que vol ser arquitecta. Mogut per aquesta il·lusió col·labora en una revista d'arquitectura a través de la qual és descobert per un professor d'una escola parisenca que li ofereix una beca per anar-hi a estudiar. Allà coneix a Klara, una ballarina amb un passat dubtós i que viu amb la seva filla. Andras i Klara inicien una relació sentimental clandestina que es veu estroncada per la guerra mundial. La guerra porta la parella de nou a Budapest on sofreixen els danys de ser jueus.
Una novel·la molt recomanable.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada