Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, Tòquio blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s’enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una crisi postadolescent que el porta a l’aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.
La presència constant de símbols en el relat fa d'ell una apassionant lectura que des del primer moment captiva per la seva frescor, transparència i espontaneïtat.
Un dels aspectes que m'han sobtat és la llibertat sexual que vivien els joves japonesos als anys seixanta. Tot el relat, amb grans dosis d'erotisme, de la vida promiscua no sols del protagonista sinó d'altres personatges secundaris de l'obra xoca amb el prejudici de la societat nipona molt més moralista i reservada en l'expressió de la seva intimitat.
El títol original del llibre és Norwegian Wood cançó dels Beatles que apareix per primera vegada el 1965 dins l'álbum Rubber Soul. La cançó fa referència a la fusta noruega de la qual estaven construïdes les cases de la classe mitja londinenca.
Haruki Murakami és un dels grans escriptors japonesos del segle XX. Darrerament ha escrit la trilogia 1Q84 que properament presentaré en aquest blog.
El 2010 el director de cinema Tran Anh Hung la va portar a la gran pantalla sota el mateix títol i la qual va rebre distincions dels festivals de Venècia i Toronto.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada